X

What do you want to do today?

La importància de les històries en l'assistència sanitària

Les històries o els relats són un puntal valuós de l'atenció centrada en la persona. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix aquest tipus d'atenció com un model en el qual un sistema de salut de confiança s'ocupa de manera humana i holística de les necessitats dels individus, de les famílies i de les comunitats, que poden participar-hi. Per tal d'afavorir aquestes pràctiques de cura, cal entendre els pacients i involucrar-se en el seu procés de presa de decisions. Però, com poden ajudar-nos les històries en aquest sentit i a què ens referim exactament amb aquest terme?


Les històries permeten a una persona relatar una experiència o un esdeveniment passat de tal manera que exposa els seus valors i les seves prioritats i esperances. Una història és més que una relació objectiva de fets o que un relat purament de ficció: és una descripció subjectiva que organitza les vivències i els dona significat. Quan expliquem una història, escollim què contem i com ho fem en funció de la situació i de l'auditori. Per donar sentit a la varietat d'experiències que vivim cada dia, les narrem, les dotem de coherència i establim connexions entre les vivències. En conseqüència, els relats solen ser complexos i polifacètics. A vegades, no cal explicar una història al peu de la lletra perquè el relat pot resultar contradictori i confús: és més important prioritzar les experiències o els sentiments complexos o difícils d'integrar. Les històries poden ser un recurs particularment potent en aquest sentit, ja que revelen les tensions o els conflictes subjacents. D'altra banda, els relats s'expliquen a algú i, per tant, estan marcats per la relació entre el narrador i l'oient.


En l'àmbit assistencial, les històries poden complementar el model mèdic de diagnòstic i tractament, i comunicar els sentiments al voltant de la vivència de la malaltia i les cures. Això és important perquè tothom experimenta la vida des del seu punt de vista, que determina com interpreta i entén els esdeveniments.


We could say that stories are a way that others can access a more holistic and subjective understanding of our perspective. Stories cross boundaries and so they can reveal how patients link together aspects of health, healthcare and well-being that professional roles and institutions may separate. This holistic aspect of stories can support the development of skills that help us to think across boundaries and professional bodies of knowledge.


Listening to stories with attention can therefore help healthcare professionals to adopt others? points of view, deepening empathy for others. But this kind of attention can be very hard to foster in an environment of restricted time and prescribed procedures. Tools that are developed through the interpretation of stories can help healthcare practitioners in these challenging situations. Listening to and attending to stories will help healthcare professionals to integrate the priorities and capabilities of seniors into their practice by better understanding how lifestyle and medical interventions both positively and negatively affect patients? desires, choices and therefore well-being.


Stories can be interpreted in different ways, depending on when and where the story is told and who is doing the listening. We each bring our own personal experiences and perspective to the stories we hear. We can learn much from considering that these differing interpretations arise and how. This enables us to listen better, so that we can best discern what are the important aspects for the storyteller, opening up communication. We draw on stories in many formats in our training ? written, audio, and some digital stories, which include pictures and music chosen by the story-tellers too. In the design of our training we have drawn on learning theories that support the learning exercises incorporated into the modules.

Per històries, ens referim a la manera com comuniquem els esdeveniments i les vivències, cosa que reflecteix com li donem sentit a la nostra vida.

Les històries serveixen per plasmar aquestes vivències -en el sentit que ens permeten comunicar els nostres valors, les nostres creences i els nostres desitjos subjacents- d'una manera que ni les dades mèdiques ni les categories diagnòstiques poden fer.

Sovint, les històries estableixen un vincle emocional. Aquesta faceta interpersonal dels relats ens allunya d'un model en què els professionals de l'atenció sanitària són els encarregats de prendre les decisions i ens du a una relació més humanitària i col·laborativa en què no solament es reconeix que les persones que necessiten les cures tenen iniciativa pròpia, sinó que les seves vivències es consideren importants.

El que anomenem aprenentatge mitjançant les històries és un procés de diàleg i reflexió al voltant dels relats, en el qual s'emfatitza l'escolta i l'empatia.

Caringstories és una plataforma de formació desenvolupada a partir de la recerca i la pedagogia. Ofereix un marc d'aprenentatge singular que se sustenta en el poder de les històries.

Mil i una històries per descobrir

Les històries són vies gràcies a les quals donem sentit a la nostra vida i contextualitzem les nostres vivències. Les històries poden canviar, poden ser selectives, poden donar preferència a un punt o altre, o poden contradir-se. És per això que tenen valor: ens indiquen què és important en la vida d'una persona i ens ajuden a comprendre'ns mútuament. En efecte, si coneixem les vivències d'una persona pel que fa a les cures, sabrem què podem fer per ajudar-la a gaudir de la vida mitjançant l'assistència.

Som fets d'històries / Què són les històries?

Les històries serveixen per entendre el que succeeix i el que ha succeït a la nostra vida. Per història, ens referim a un relat en què una persona presenta el seu passat, present i futur. En aquest relat, exposa els seus valors i les seves prioritats i esperances. A mesura que envellim, les nostres històries esdevenen més complexes a causa de les experiències que vivim. Quan escoltem un relat i l'entenem, coneixem l'altra persona, hi connectem i cobrem sentit.

Per què són valuoses les històries?

Ara per ara, en els quadres d'atenció de salut i cures, els protocols de salubritat, de seguretat i d'higiene porten la veu cantant, mal que els pesi als pacients i als professionals de l'assistència. En tant que la majoria de les malalties en edats avançades no són curables, sinó que s'han d'atendre, aquestes xifres ens aporten poca informació. Per això, a fi de contribuir al benestar general -en comptes de centrar-nos només en el resultat clínic-, ens cal complementar-les amb històries. Les històries, doncs, ens ajuden a prendre decisions més properes als desitjos del pacient i afavoreixen l'atenció centrada en la persona. Al seu torn, això millora la implicació del pacient, promou la reciprocitat en la relació de cures i facilita la comunicació entre les diverses disciplines.

Com puc treballar amb les històries?

En aquesta plataforma, trobaràs diverses maneres de treballar amb històries en diferents nivells. El terme aprenentatge mitjançant les històries implica aprendre a escoltar, reflexionar i desenvolupar les capacitats comunicatives. Per treballar amb les històries, es pot fer qualsevol dels exercicis en grup o individuals disponibles. També es poden recopilar històries pròpies, accedir als relats de la plataforma o bé fer ús d'altres webs com ara Patient's Voices, Healthtalk o Mayo Clinic. Introduir històries en la formació dels professionals de l'àmbit de la salut i les cures els ajuda a desenvolupar les seves capacitats empàtiques, millorar l'atenció centrada en el pacient i sentir-se més satisfets des d'un punt de vista laboral.

Bones pràctiques i pràctiques que cal evitar

El potencial de les històries depèn de la contextualització. És a dir, que la seva rellevància es deriva de la situació i del moment particulars en què la persona narri la història. Per treballar amb històries a l'àmbit assistencial, convé:

Parar atenció al context i dedicar-hi el temps necessari.
Evitar guiar les decisions i deixar que el pacient prengui la iniciativa.
Posar atenció a la persona i escoltar-la.
Mostrar empatia i dialogar sense idees preconcebudes.
Entaular una conversa, ja que la interpretació i el qüestionament formen part de la comprensió.